LA CASTANYADA

A Catalunya, la nit del 31 d'octubre, es celebra la nit de Tots Sants amb la "castanyada".

Aquí us deixem una història de com es va originar aquesta tradició:

A l'edat mitjana i per recordar a tots els veïns la necessitat de resar pels difunts, durant la nit de Tots Sants es tocaven les campanes de totes les parròquies i convents, de manera que el campaner necessitava d'una gran aportació d'energia  per recuperar-se del esforç.

Com que la castanya és el fruit més abundant de la tardor, el campaner es recuperava del cansament amb castanyes i petits glops de vi blanc, per fer-les més passeres. Com el nombre de campanars era molt elevat en aquells temps i al campaner s'anaven afegint les persones i familiars més pròxims, en un afany de voler compartir amb ell les seves penes i també els seus goigs, finalment tots acabaven menjant castanyes i bevent vi.

Més endavant, als pobles, a la tarda tots els homes es dedicaven a recollir castanyes, moniatos i llenya, les dones feien pastissets semblants als actuals panellets (uns pastissets fets a base d'ametlla mòlta i ensucrada) i en arribar la nit es reunien tots al voltant del foc menjant les castanyes i els moniatos torrats a la llenya i els pastissets que havien portat les dones i així celebraven el final de la collita i resaven pels difunts.

També existia la tradició que els nens havien de deixar castanyes amagades en algun racó de la casa perquè, a la nit, les ànimes dels que faltaven vinguessin a recollir-les i les hi canviessin per panellets o codonyat (depenent de la zona ).

A finals del segle XVIII el costum s'havia estès de manera que la castanya passa a ser un element de comerç i llavors fa la seva aparició la figura de les castanyeres, dones que torren les castanyes al foc i les venen en llocs carrer.

D'aquí el costum que a Catalunya, se celebri la nit de tots els sants menjant castanyes, regades amb vi dolç i panellets.

CANÇÓ DE LA CASTANYERA: