Us animem a tots i a totes a llegir aquest conte!
ELS GLOBUS DE COLORS
Es va organitzar una gran festa al poble. La gent havia deixat la feina de cada dia per reunir-se a la plaça principal, on hi havia jocs i els punts de venda de tot tipus. Els nens eren els que gaudien més amb aquella festa.
Havia vingut de lluny un circ amb pallassos i equilibristes, amb animals ensinistrats i domadors. També s'havien acostat fins al poble tota mena de venedors, que oferien llaminadures, aliments i joguines. Entre totes aquestes persones hi havia un venedor de globus.
Tenia globus de tots els colors i formes. Hi havia alguns que es distingien per la seva mida. Altres eren bonics perquè imitaven a algun animal conegut o estrany. Grans, petits, vistosos..., tots els globus eren originals i cap s'assemblava a l'altre. No obstant, eren poques les persones que s'acostaven a mirar-los, i menys encara els que en demanaven un per comprar.
Però es tractava d'un gran venedor. Per això, en un moment en que tota la gent estava ocupada a tafanejar i aturar-se, va fer una cosa estranya. Va agafar un dels seus millors globus i el va deixar anar. Com estava ple de gas, el globus va començar a elevar-se ràpidament i aviat va estar per sobre de tot el que hi havia a la plaça. El cel estava clar, i el sol radiant del matí il·luminava aquell globus que s'enfilava i s'enfilava, rumb cap al cel, empès lentament pel vent quiet d'aquella hora.
Un nen va cridar:
- Mira mare un globus!
Immediatament van ser diversos nens els que ho van veure i ràpidament tots volien veure com s'enfilaven els globus.
Tots els nens li demanaven que deixés anar un globus; un de groc, un de vermell, un de verd, de tots els colors.
Allà hi havia un nen negre, que amb dos llàgrimes als ulls, mirava amb tristesa tot allò. Semblava com si una profunda angoixa s'hagués apoderat d'ell. El venedor, que era un bon home, es va adonar d'això i cridant li va oferir un globus. El petit va moure el cap negativament, i va refusar a prendre'l.
- Te'l regalo - li va dir l'home amb afecte
Però el nen negre, de pèl curt i arrissat, amb dos grans ulls tristos, va fer novament un gest negatiu refusant el que se li estava oferint. Estranyat el bon home li va preguntar al petit que era el que l' entristia. I el negret li va contestar, en forma de pregunta:
- Senyor, si vostè deixa anar aquest globus negre que té aquí ..
- Pujarà tan alt com els altres globus de colors?
Llavors el venedor ho va entendre. Va prendre un globus negre, que ningú havia comprat, i deslligant-se l'hi va lliurar al petit, mentre li deia:
- Fes tu mateix la prova.
- Deixa'l anar i veuràs com també el teu globus puja igual que tots els altres.
Amb ansietat i esperança, el negret va deixar anar el globus que havia rebut, i la seva alegria va ser immensa en veure que també el seu globus s'enfilava veloçment igual com ho havien fet els altres globus. Es va posar a ballar, a saltar i a riure de felicitat.
Llavors el venedor, mirant als ulls i acariciant el seu caparró arrissat, li va dir amb afecte:
- Mira petit, el que fa pujar els globus no és la forma ni el color ..
- .. sinó el que té a dins.
Havia vingut de lluny un circ amb pallassos i equilibristes, amb animals ensinistrats i domadors. També s'havien acostat fins al poble tota mena de venedors, que oferien llaminadures, aliments i joguines. Entre totes aquestes persones hi havia un venedor de globus.
Tenia globus de tots els colors i formes. Hi havia alguns que es distingien per la seva mida. Altres eren bonics perquè imitaven a algun animal conegut o estrany. Grans, petits, vistosos..., tots els globus eren originals i cap s'assemblava a l'altre. No obstant, eren poques les persones que s'acostaven a mirar-los, i menys encara els que en demanaven un per comprar.
Però es tractava d'un gran venedor. Per això, en un moment en que tota la gent estava ocupada a tafanejar i aturar-se, va fer una cosa estranya. Va agafar un dels seus millors globus i el va deixar anar. Com estava ple de gas, el globus va començar a elevar-se ràpidament i aviat va estar per sobre de tot el que hi havia a la plaça. El cel estava clar, i el sol radiant del matí il·luminava aquell globus que s'enfilava i s'enfilava, rumb cap al cel, empès lentament pel vent quiet d'aquella hora.
Un nen va cridar:
- Mira mare un globus!
Immediatament van ser diversos nens els que ho van veure i ràpidament tots volien veure com s'enfilaven els globus.
Tots els nens li demanaven que deixés anar un globus; un de groc, un de vermell, un de verd, de tots els colors.
Allà hi havia un nen negre, que amb dos llàgrimes als ulls, mirava amb tristesa tot allò. Semblava com si una profunda angoixa s'hagués apoderat d'ell. El venedor, que era un bon home, es va adonar d'això i cridant li va oferir un globus. El petit va moure el cap negativament, i va refusar a prendre'l.
- Te'l regalo - li va dir l'home amb afecte
Però el nen negre, de pèl curt i arrissat, amb dos grans ulls tristos, va fer novament un gest negatiu refusant el que se li estava oferint. Estranyat el bon home li va preguntar al petit que era el que l' entristia. I el negret li va contestar, en forma de pregunta:
- Senyor, si vostè deixa anar aquest globus negre que té aquí ..
- Pujarà tan alt com els altres globus de colors?
Llavors el venedor ho va entendre. Va prendre un globus negre, que ningú havia comprat, i deslligant-se l'hi va lliurar al petit, mentre li deia:
- Fes tu mateix la prova.
- Deixa'l anar i veuràs com també el teu globus puja igual que tots els altres.
Amb ansietat i esperança, el negret va deixar anar el globus que havia rebut, i la seva alegria va ser immensa en veure que també el seu globus s'enfilava veloçment igual com ho havien fet els altres globus. Es va posar a ballar, a saltar i a riure de felicitat.
Llavors el venedor, mirant als ulls i acariciant el seu caparró arrissat, li va dir amb afecte:
- Mira petit, el que fa pujar els globus no és la forma ni el color ..
- .. sinó el que té a dins.
Esperem que us hagi agradat.